Si dirigir un centre educatiu no és un repte, què ho és? Aquesta pregunta que trobareu quan fullegeu el contingut de la revista que teniu a les vostres mans resumeix l’esperit amb què s’ha cuinat aquest monogràfic. Dirigir un centre educatiu és una de les oportunitats que, com deia Ester Busquets, porta la persona Més enllà dels límits: créixer personalment i professional.

Per començar, Joaquim Costa, de la inspecció de Girona, ens apropa la direcció educativa des de la vessant més normativa però posant de manifest la complexitat de l’encàrrec que l’Administració trasllada a les direccions actuals. Les seves reflexions ens fan adonar del doble repte que suposa la transformació pedagògica i la gestió de la inclusió. Finalment, posa l’accent en el repte de construir una identitat de la direcció professional en el marc d’autonomia que tenen els centres educatius pel que fa a un model burocràtic, normativitzat i centralitzat que caldria defugir.

Des de la Universitat Complutense de Madrid, el catedràtic de Sociologia Mariano Fernández Enguita ens imparteix una lliçó extraordinària sobre la transformació educativa i ho vincula a la innovació, a l’equitat, a la revolució digital imprescindible de l’escola i a la funció performativa que l’espai i el temps escolar han tingut en nosaltres mateixos. En el seu text ens fa adonar que la innovació viable i sostenible és possible a qualsevol punt del sistema; des de l’aula més petita a la definició de les polítiques educatives. Destaca, però, que és la innovació liderada des dels centres educatius les que tenen major impacte.

Des de l’Institut de Gandesa, a la Terra Alta, dos membres de l’equip directiu, l’Anna Martín i en Fernando Chavarria, defensen la creació d’un nou càrrec unipersonal: el coordinador de projectes. En el context actual en què els equips directius tenen damunt la taula una quantitat exagerada de plans, projectes, programes, propostes, activitats… veuen imprescindible que hi hagi una nova figura directiva amb la funció bàsica d’endreçar i coordinar-ho tot plegat.

Enfortir les relacions dels equips directius amb les famílies, creant vincles i sinergies que facilitin l’obertura i la transparència per implicar les famílies en el dia a dia de l’escola és l’experiència que ens comparteix la Pilar Rogé, directora de l’escola Mare de Déu del Carme d’Alcoletge, de Lleida.

En relació amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible mundials, la Montserrat Jiménez Vila, directora pedagògica a Vedruna Prats de la Carrera i membre de la junta del FEAEC, ens convida a dibuixar un itinerari pedagògic per a la implementació dels ODS als centres educatius i que, en funció de les etapes educatives, edat, maduresa, oportunitat, context o necessitat puguin definir quins són «essencials», quins han de ser «prioritaris» i quins es poden considerar «ocasionals». Per fer-ho, ens explica i posa a disposició de tots els lectors i totes les lectores de Fòrum una eina de diagnosi en forma de rúbrica que totes les escoles i tots els instituts de Catalunya (i més enllà) haurien de conèixer. Feu-ho córrer!

A més, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar la Sra. Laura Alegre, subdirectora general de la Funció Directiva i Lideratge Pedagògic que amb un somriure als llavis i una energia contagiosa ens ha parlat sense embuts de la qualitat, la quantitat i el model de la formació directiva inicial i permanent que hi ha a Catalunya; també de plans de futur, els retiments de comptes, la democràcia als centres, les hores de docència dels càrrecs directius…

Gaudiu de la lectura i feu FÒRUM!

Eduard Mallol Blanch

President del FEAEC