La Formació Professional (FP) és sovint percebuda com la germanastra del sistema educatiu no universitari. D’una banda és reclamada com una de les potes més fermes de les possibilitats d’aprenentatge per un sector ample de la població, més enllà de la sortida universitària. I d’altra banda, no acaba de ser percebuda com una sortida noble en els estudis post-obligatoris. En la majoria dels països del nostre entorn, el nombre més gran d’estudiants de l’etapa post-obligatòria cursen estudis de formació professional, però a l’estat espanyol i a Catalunya, la piràmide poblacional estudiantil té una forma anòmala, situant un nombre més alt d’estudiants a les universitats, que no pas als ensenyaments professionals. La nova llei d’educació aprovada al congrés espanyol i la nova llei d’FP a Catalunya són l’enèsim intent de donar un impuls definitiu al seu enquadrament al sistema per augmentar la seva eficàcia i percepció de qualitat en la societat.
Per tot això, hem volgut dedicar aquest monogràfic a la Formació Professional, demanant l’opinió de persones expertes en gestió de govern i direccions de centres i recollint experiències, que ens ajudin a disposar d’una visió global d’un àmbit, que té una enorme diversitat, que està directament relacionat amb la inserció laboral dels joves i a més està entrant en força en modalitats virtuals.
Patrícia Olmos, investigadora de la UAB, assenyala la importància d’afrontar els dos reptes més rellevants de l’FP: el perfil de l’alumnat, identificat amb un elevat risc d’abandonament escolar, i la necessitat d’actualitzar, especialment, l’orientació i acompanyament tutorial a l’ESO i el Batxillerat.
L’impuls de la Formació Professional en sistema dual d’aprenentatge és un dels intents de fer de l’FP un sistema molt vinculat al món laboral. En Francisco González, membre de l’equip directiu de l’Escola del Treball de Lleida, impulsa canvis metodològics i noves relacions amb les empreses.
Com a revista de gestió i lideratge, hem volgut portar a la revista reflexions i experiències sobre la tasca dels equips directius d’un centre d’FP. José Luis Duran, director de l’Escola del Treball de Barcelona, ens ofereix les característiques pròpies de la seva experiència de lideratge a un centre d’FP. I Xavier Brines i Francisco G. Álamo escriuen sobre la seva experiència directiva al front de Salesians de Sarrià, plantejant-nos les preguntes claus que s’han de fer de manera permanent com a membres d’un equip directiu.
També hem volgut abordar l’esclat de la modalitat virtual a la Formació Professional. Els seus orígens, reptes actuals i perspectives de futur són descrits en l’article de Melcior Arcarons, que ha estat docent d’FP i director general de l’FP de la Conselleria d’Educació durant quasi set anys.
A l’entrevista, hem convidat a Jorge Arévalo. El model basc d’FP sempre ha estat una referència a l’estat espanyol pel seu compromís, evidenciat en l’existència del rang de vice-conseller d’FP dins de la conselleria d’educació del govern. L’entrevistat és la persona que més temps ha ocupat aquesta responsabilitat des de la seva existència, i ens aporta reflexions i visió de futur sobre el paper estratègic que l’FP té en els aprenentatges i el futur laboral dels joves.