Un dels grans reptes que han tingut i tenen els equips directius dels centres educatius és prendre decisions  tant a nivell pedagògic, organitzatiu o en qualsevol de les dimensions en les que poden gestionar la mínima autonomia de centre que disposen. Aquests canvis, renovacions o innovacions sovint arriben en forma de programes, plans, propostes i crides des de diverses institucions i amb diversos propòsits però finalment és el centre el que ha de decidir què?, quan?, com? i sobretot per a què? fa una proposta de canvi. El  temps  per reflexionar sobre diverses opcions de les persones que dirigeixen els centres acostuma a ser molt curt i cal disposar del màxim d’informació i evidències per prendre una decisió encertada, pertinent i coherent amb el Projecte Educatiu del Centre.

En aquest número de la revista FÒRUM hem volgut proposar-vos algunes experiències que tenen en comú la necessitat de comptar amb evidències per prendre decisions. Dues professores de la Universitat Autònoma de Barcelona, Georgeta Ion i Saida López, ens demostren de forma fonamentada  els beneficis  d’una pràctica informada en evidències però posen l’accent en el desafiament multidimensional i la necessària col·laboració multinivell de tots els sectors involucrats per aconseguir el compromís dels i les docents.

Rosa Sobrino, docent investigadora de la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid,  ens descriu com s’ha generat un nivell profund de coneixement interdisciplinar en els i les alumnes de diverses etapes educatives d’un centre concertat.  Aquest col·legi internacional que utilitza l’art com a eix central del seu enfocament metodològic parteix d’una investigació de llarga durada i un determinat model de lideratge.

El Director pedagògic de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació,  Antoni Zabala, ens argumenta la necessitat de dur a terme processos de transformació en els centres educatius basats en la fonamentació i les evidències. Ens diu que cal generar i comptar amb el coneixement científic i posteriorment contextualitzar-lo per tal d’avançar en un consens professional cap els dos grans propòsits que té l’Escola a dia d’avui: la formació integral per el desenvolupament de les competències per a la vida i la personalització dels aprenentatges.

L’Àngels Cadena,  Directora de l’Escola Mercè Rodoreda de Barcelona, un dels primers centres associats al FEAEC com a Institució Educativa, ens va guiant, pas a pas, com s’han generat en el seu centre tot un seguit de canvis i millores basades en la recerca educativa a partir dels projectes PBE-Tools i EIPSI de la UAB i que en xarxa amb d’altres centres els ha permès revisar la seva acció sòcio-educativa d’una forma rigorosa i sistemàtica. La creació, dins del claustre, d’un grup impulsor tranversal, representatiu i transparent ha permès assegurar davant la comunitat educativa i les administracions que les accions que han endegat han estat contrastades, avaluades i parteixen del coneixement científic.

En darrer terme, l’entrevista al Dr. Chris Brown, professor i vicedegà de recerca de la Universitat de Durham, ens permet aprofitar el seu bagatge com a  reconegut expert internacional  i ens comparteix les seves reflexions i anàlisi de com les evidències de recerca poden ser utilitzades en benefici del desenvolupament de la política i la pràctica educativa. L’Aleix Barrera i l’Anna Díaz, socis i membres de l’equip de redacció d’aquesta revista, han conduït l’entrevista per reflexionar, també, cap a quines són les fortaleses i els reptes que tenim a Catalunya en aquest aspecte. Anem per bon camí!