FEAEC

Us vàreu perdre el webinar del passat 14 de desembre… aquí el podeu recuperar i escoltar veus positives d’aquest curs atípic que justament n’acabem el primer trimestre.

Què han viscut els directius, els mestres i professors, els inspectors, les llars d’infants o els centres d’adults… us convidem a escoltar una hora d’anècdotes que us faran somriure , reflexionar i aprendre per encarar el segon i el tercer trimestre!

>>>>Accés a la xerrada<<<<

Heu pensat mai quina és la veritable feina d’un directiu d’una institució educativa? Quin és el seu dia a dia? Docents, famílies, gerents, administració… tots formen part de la seva vida i tots hi juguen un paper molt important. Molt més que dirigir una escola ho explica sense dramatisme. Des de la visió més irònica, intenta abastar les claus que permetran anar avançant cap a la professionalització de la direcció educativa, sense entrar-hi en profunditat…

La nostra sòcia i companya Meritxell Balcells ens convida a reflexionar plegats al voltant de la feina apassionant de la direció d’un centre educatiu.

Us tornem a convidar a reflexionar conjuntament de la ma d’experts i les vostres intervencions els reptes, dilemes, interrogants, experiències i solucions que s ‘han plantejat aquestes setmanes des de la pluralitat del FEAEC. No hi falteu!

Des del FEAEC volem, en primer lloc, desitjar a tots els socis i sòcies que us trobeu bé tant vosaltres com les vostres famílies. La pandèmia del COVID-19 està tenint efectes mai coneguts en les nostres vides, acostumades a funcionar amb certes rutines i amb un entorn, que ens permetia disposar de més temps per reaccionar. Ara tot ha esclatat i sobrevingut de manera brusca.

El primer fet objectiu que podem comprovar és l’entrega, compromís i voluntat del conjunt del professorat i de les escoles. Tot i això, la situació actual ens fa veure ara la rigidesa del sistema i la manca de flexibilitat en les estructures organitzatives de les escoles.

El símptoma més immediat és l’estrès que la majoria del professorat estem vivint a casa,  intentant donar resposta al seguiment virtual de la nostra tasca i de l’aprenentatge dels alumnes. I ens adonem d’una evidència: no és el mateix l’escola presencial que l’escola virtual. No podem perdre l’oportunitat d’aprofitar els aprenentatges que ens està donant l’actual situació.

Però temps hi haurà per fer-ho. El més important ara és que no ens deixem arrossegar per un activisme frenètic que ens esgoti a nosaltres i als alumnes. Que el desig de no perdre el curs no provoqui desafectes entre nosaltres i els alumnes i les seves famílies. Podem imaginar la situació de les llars, afrontant la pèrdua d’un familiar o la por a perdre’l, la por a perdre la feina o les lògiques tensions relacionals d’un confinament. No cal afegir més tensió, obsessionant-se amb els deures escolars.

Ara, considerem que el més important és no perdre els vincles i els desigs d’aprendre. Cada etapa educativa té les seves prioritats i les seves exigències, però el que ha d’unir a totes en aquests moments és la cura per les persones en una situació d’estrès psicològic molt fort.

Des de les escoles, podem ajudar a que aquesta situació, començant per posar nosaltres mateixos i mateixes una actitud de calma i relativitzant la importància d’avançar el currículum o d’omplir hores amb deures. Intentem acompanyar i fer entendre que, ara per ara, el més important és el benestar personal i dels qui ens envolten.

Des del FEAEC volem enviar-vos molts ànims i coratge per a tothom, especialment als equips directius, gestors i administradors, en general, que han de dirigir en una situació inèdita.