La diversitat és riquesa. El nostre sistema educatiu ha avançat i avança amb pas ferm cap a l’objectiu
d’esdevenir cada cop més inclusiu i, per tant, més ric i més humà. Un repte que som conscients que és
difícil d’assolir plenament, perquè, com en molts processos educatius i humans, cal assumir que sempre
es podrà anar més enllà. Hi ha centres, aules i docents que se’n surten i la mirada inclusiva dels quals
arriba a generar espais de creixement per a tota la comunitat, però també sabem que les direccions dels
centres han de gestionar moltes situacions realment complexes. Compartir experiències i evidències ens
ajuda a seguir avançant.
Per començar, repassarem, de la mà del professor Nacho Calderón Almendros, de la Universitat de
Màlaga, tot allò que l’evidència científica i diversos referents argumenten en relació amb els beneficis de
l’educació ancorada en la inclusió. La normativa actual reforça aquesta convicció, però sovint les polítiques
educatives es queden al nivell discursiu i la transformació del sistema educatiu no es fa realitat a les
aules o hi té lloc d’una manera molt descafeïnada, en paraules del mateix professor.Per acabar, ens convida a aprofundir en el missatge «Voler-la és crear-la».
La directora general d’Educació Inclusiva, la senyora Laia Asso Ministral, ens apunta els reptes en
relació amb mesures i suports intensius dirigits a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cal
afrontar després d’assolir i superar algunes de les fites que s’havien proposat en el decret de l’any 2017;
el foment de la cultura inclusiva, l’enfortiment dels equips d’assessorament psicopedagògic i dels serveis
educatius específics, la intensificació del treball interdepartamental i la transformació dels centres
d’educació especial.
A manera de preludi de les experiències que podreu llegir unes quantes pàgines més endavant,
Maria Àngels Pavón Ferrer, ens convida a girar la mirada vers la realitat de l’aula i la importància de
crear i prioritzar espais i temps per compartir i pensar, de forma col·lectiva, les mirades comprensives de
la realitat que els equips docents viuen en el diàleg amb l’alumnat i el seu entorn.
La primera experiència ens arriba de la capital del Pla d’Urgell, on es descriu la transformació que
s’ha esdevingut els darrers anys i la seva participació activa a la ciutat i a la comarca. S’hi descriuen les
mancances i les necessitats que els centres d’educació especial pateixen i apunten el repte d’esdevenir un
CEEPSIR en un futur proper.
Salt, a la comarca del Gironès, és una de les realitats socials i econòmiques del nostre país que ha
experimentat uns canvis més profunds vinculats a les diverses onades d’immigració. Els centres educatius
de la zona han entomat el repte i fa quatre anys que el SIEI (suport intensiu per a l’escolarització inclusiva)
del FEDAC esdevé un recurs imprescindible. Malgrat les dificultats, la direcció del centre i l’equip psicopedagògic
valoren molt positivament l’oportunitat de treballar el creixement personal, no únicament
en el cas de l’alumnat amb més necessitats, sinó també de la resta de l’alumnat i dels equips docents que
acullen la diversitat amb normalitat i que desenvolupen la seva competència ciutadana.
L’escola d’educació especial Crespinell de Terrassa ens presenta la seva experiència amb alumnes
que van des dels 3 anys fins als 21. En aquesta experiència s’hi destaquen, sobretot, els projectes de
col·laboració que duen a terme amb una escola d’educació infantil i primària i tres instituts de secundària.
Lidón Gasull és la protagonista de l’espai d’entrevista. La presidenta de les Associacions Federades
de Famílies d’Alumnes de Catalunya, l’AFFAC, analitza la situació actual del nostre sistema educatiu i
comparteix el parer majoritari de les famílies associades. Una entrevista que posa el focus en la funció de
les famílies i de les associacions per millorar la inclusió en els nostres centres.

Gaudiu de la lectura, compartiu-la i fem Fòrum!